Vés al contingut

Grup del beril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGrup del beril
Grup de minerals

Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.CJ
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal i trigonal
Més informació
Referències[1]

El grup del beril és un grup de minerals de la classe dels silicats, format per sis minerals ciclosilicats que tenen semblança química al beril. Les espècies que l'integren són: avdeevita, bazzita, beril, johnkoivulaïta, pezzottaïta i stoppaniïta. Totes elles cristal·litzen en el sistema hexagonal excepte la pezzottaïta, que ho fa en el trigonal. Alguns autors també inclouen en aquest grup la indialita, amb fórmula: Mg₂Al₃(AlSi₅O18).

Espècie Fórmula
Avdeevita (Na,Cs)(Be₂Li)Al₂(Si₆O18)
Bazzita Be₃Sc₂(Si₆O18)
Beril Be₃Al₂(Si₆O18)
Johnkoivulaïta Cs[Be₂B]Mg₂Si₆O18
Pezzottaïta Cs(Be₂Li)Al₂(Si₆O18)
Stoppaniïta Be₃Fe3+
2
(Si₆O18)

Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals del grup del beril pertanyen a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: indialita, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita i mathewrogersita.

Als territoris de parla catalana ha estat trobat beril a la Catalunya Nord: Mas Cristina, a Argelers (Rosselló); Mas de les Abelles, a Banyuls de la Marenda (Rosselló); camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló); Castell de Vernet (Conflent); Prats-Balaguer, a Fontpedrosa (Conflent); Sant Martí de Fenollet (Fenolleda); i Vernet (Conflent). A Catalunya només ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2021].
  2. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 16 maig 2021].